TIÓ DE NADAL

Com que ens hem portat tan bé i hem treballat molt el Tió ens ha cagat molts contes i joguines.
Bon Nadal!

ENS HA ARRIBAT EL TIÓ !!!!!

EL DIMECRES DIA 5 DE DESEMBRE, VAM TROBAR ELS TIONS AL PATI DE L'ESCOLA.
ESTAVEN ABRIGATS SOTA LES FULLES. ARA ELS HI DONEM MENJAR I ESCALFOR, PERQUÈ PUGUIN "CAGAR". DE MOMENT MENGEN MOLT.

UN TAST DE L'ENTREVISTA A ALBERT AULINES

1.- Per què ha canviat tant la Terra?

La Terra fa molts milers d'anys que existeix i no ha sigut sempre igual. Ara estem en una època que fa calor però hi ha hagut altres èpoques en que ha fet fred, és com les estacions de l'any, que van canviant, però amb una durada de temps molt més llarga. Aquests canvis de temperatura, els moviments sísmics, terratrèmols, volcans i els fenòmens meteorològics  fan que la Terra vagi canviant i ha fet que, a través de milions d'anys, es configuri el paisatge que tenim actualment. S'ha de tenir en compte que els canvis són constants, la forma de vida a la Terra i el paisatge no són fixes.

Nosaltres, que excavem cada dia, podem comprovar aquests canvis perquè dins el sòl hi queden registres, que poden estar a 1 m, a 10 m... Per exemple, si fem un forat a terra aquí a Girona i hi trobéssim ossos de ren, això voldria dir que molts anys enrere aquí hi feia molt fred perquè els rens viuen només en climes molt freds, com ara a la Sibèria.

2.- Com es formen els fòssils?

Els fòssils són restes d'organismes vius que han quedat petrificats, que han quedat dins d'una roca. Si aneu a la Catedral de Girona en podeu veure fàcilment ja que les pedres que van utilitzar per fer la Catedral tenen incrustat un fòssil anomenat Nummulit, típic de Girona.

Tots els éssers vius, nosaltres també, som potencials fòssils. Els éssers vius normalment quan ens morim ens desintegrem, ens tornem pols i tornem a la terra. Penseu que si no fos així amb la pila d'anys que fa que existeix la Terra, aquí no hi cabríem.

A vegades, però, passa un fet estrany i excepcional: un organisme viu es mort i queda enterrat ràpidament en unes condicions concretes, que no hi hagi oxigen, per exemple, com va passar al Parc de la Draga de Banyoles; aleshores, aquest organisme queda petrificat i es conserva. Això fa que nosaltres ara poguem saber quins animals vivien aquí a Girona fa molts milers d'anys enrere.

3.- Quin és el fòssil més gran que has trobat?

He trobat algun fòssil de rèptil. Jo no n'he trobat gaires de fòssils perquè em dedico més a investigar com vivien els humans. Quan parlem de fòssils generalment, parlem de fòssils d'animals que han existit fa milers d'anys, molt abans que hi haguessin homes a la Terra (per exemple, els dinosaures). Penseu una cosa, si comparem la vida a la Terra amb tot un any, l'home apareixeria el dia 31 de desembre, l'últim dia de l'any. Com que jo em dedico bàsicament a l'estudi dels humans, no trobo gaires fòssils, més aviat trobo restes humanes com ara eines, pedres,... que utilitzaven per viure. Per trobar fòssils has d'anar més endarrere en el temps.

4.- On podem trobar fòssils o altres restes prehistòriques? Com es sap on s'ha d'anar i a quina profunditat es troben?

La geologia té un ordre. Amb el pas del temps es van formant unes capes que van quedant soterrades en un ordre. Per exemple, quan vivien els dinosaures, aquests es morien i algun podia quedar enterrat en aquelles condicions especials que dèiem abans. Passa el temps i hi ha un terratrèmol, un volcà, un aiguat... i es van acumulant sediments, desapareixen els dinosaures i damunt s'hi van acumulant restes d'altres animals que han viscut més endavant. Normalment, els materials més profunds són més antics i els de damunt són més nous.

Per exemple, aquí a Girona no podem trobar fòssils de dinosaure perquè la capa geològica que els pertoca (el Juràssic) aquí s'ha perdut, amb el pas del temps ha desaparegut, s'ha desintegrat per la causa que sigui: meteorologia, terratrèmols... i, per tant, si hi eren, no n'ha quedat rastre.

5.- Quan trobes fòssils o altres restes, com ho fas per saber de quina època són i els anys que tenen?

Això està relacionat amb el que explicava abans de les capes: com més avall més antic, com més amunt més modern. Si fas un tall (també anomenat perfil) a la terra i trobes un os de peix barrejat amb argila, llims... voldrà dir que allà fa milers d'anys hi havia un llac. A l'interior de la terra tot encaixa. Hi ha diferents capes i a cadascuna li toca un període geològic concret, uns animals concrets, d'una antiguitat determinada. Així pots saber quants anys fa que vivia aquell animal que has trobat, depèn de a quina capa el trobes. Tot encaixa.

6.- Què en feu de les restes arqueològiques que trobeu a les excavacions?

Primer de tot excavem i quan excavem quines eines fem servir? generalment, eines molt fines: pinzells, tornavisos,... perquè les restes que trobem tenen molts anys i són molt delicades, febles, estan a punt de desintegrar-se. Un cop les hem extret, es porten a uns laboratoris on s'estudien amb detall, amb microscopis s'analitzen bé. L'objectiu és reconstruir el màxim possible el passat, saber de quina espècie d'animal és la resta, què menjava, com vivia... Tot això se sap gràcies als estudis en un laboratori. Finalment, es fa difusió del que s'ha descobert, es dóna a conèixer a les escoles, als mitjans de comunicació, a tot el món. L'objectiu final es saber com ha sigut la vida a la Terra al llarg de la seva història, per exemple com vivia l'home abans: si vivia en cabanes, si sabia fer foc, si sabia pintar la parets, si parlaven...