Nosaltres,
que excavem cada dia, podem comprovar aquests canvis perquè dins el
sòl hi queden registres, que poden estar a 1 m, a 10 m... Per exemple,
si fem un forat a terra aquí a Girona i hi trobéssim ossos de ren,
això voldria dir que molts anys enrere aquí hi feia molt fred perquè els rens viuen només en climes molt freds, com ara a la Sibèria.
2.-
Com es formen els fòssils?
Els
fòssils són restes d'organismes vius que han quedat petrificats,
que han quedat dins d'una roca. Si aneu a la Catedral de Girona en
podeu veure fàcilment ja que les pedres que van utilitzar per fer la Catedral tenen incrustat un fòssil
anomenat Nummulit, típic de Girona.
Tots
els éssers vius, nosaltres també, som potencials fòssils. Els
éssers vius normalment quan ens morim ens desintegrem, ens tornem
pols i tornem a la terra. Penseu que si no fos així amb la pila
d'anys que fa que existeix la Terra, aquí no hi cabríem.
A
vegades, però, passa un fet estrany i excepcional: un organisme viu
es mort i queda enterrat ràpidament en unes condicions concretes,
que no hi hagi oxigen, per exemple, com va passar al Parc de la Draga
de Banyoles; aleshores, aquest organisme queda petrificat i es
conserva. Això fa que nosaltres ara poguem saber quins animals
vivien aquí a Girona fa molts milers d'anys enrere.
3.-
Quin és el fòssil més gran que has trobat?
He
trobat algun fòssil de rèptil. Jo no n'he trobat gaires de fòssils
perquè em dedico més a investigar com vivien els humans. Quan
parlem de fòssils generalment, parlem de fòssils d'animals que han
existit fa milers d'anys, molt abans que hi haguessin homes a la
Terra (per exemple, els dinosaures). Penseu una cosa, si comparem la
vida a la Terra amb tot un any, l'home apareixeria el dia 31 de
desembre, l'últim dia de l'any. Com que jo em dedico bàsicament a
l'estudi dels humans, no trobo gaires fòssils, més aviat trobo
restes humanes com ara eines, pedres,... que utilitzaven per viure. Per
trobar fòssils has d'anar més endarrere en el temps.
4.-
On podem trobar fòssils o altres restes prehistòriques? Com es sap
on s'ha d'anar i a quina profunditat es troben?
La
geologia té un ordre. Amb el pas del temps es van formant unes capes
que van quedant soterrades en un ordre. Per exemple, quan vivien els
dinosaures, aquests es morien i algun podia quedar enterrat en
aquelles condicions especials que dèiem abans. Passa el temps i hi
ha un terratrèmol, un volcà, un aiguat... i es van acumulant
sediments, desapareixen els dinosaures i damunt s'hi van acumulant
restes d'altres animals que han viscut més endavant. Normalment, els
materials més profunds són més antics i els de damunt són més
nous.
Per
exemple, aquí a Girona no podem trobar fòssils de dinosaure perquè
la capa geològica que els pertoca (el Juràssic) aquí s'ha perdut,
amb el pas del temps ha desaparegut, s'ha desintegrat per la causa
que sigui: meteorologia, terratrèmols... i, per tant, si hi eren,
no n'ha quedat rastre.
5.-
Quan trobes fòssils o altres restes, com ho fas per saber de quina
època són i els anys que tenen?
Això
està relacionat amb el que explicava abans de les capes: com més
avall més antic, com més amunt més modern. Si fas un tall (també
anomenat perfil) a la terra i trobes un os de peix barrejat amb
argila, llims... voldrà dir que allà fa milers d'anys hi havia un
llac. A l'interior de la terra tot encaixa. Hi ha diferents capes i a
cadascuna li toca un període geològic concret, uns animals
concrets, d'una antiguitat determinada. Així pots saber quants anys
fa que vivia aquell animal que has trobat, depèn de a quina capa el
trobes. Tot encaixa.
6.-
Què en feu de les restes arqueològiques que trobeu a les
excavacions?
