Entrevistarem la Sílvia Planas (directora del Museu d'Història de Girona i del Museu dels Jueus). Aneu preparant les preguntes a les classes.

EL TEMA DEL CURS

 

Hola, cassians i cassianes. Aquest curs farem un viatge en el temps d'uns 500 anys enrere... i ens endinsarem en una època misteriosa i llarga, que va des de la desaparició de l'imperi romà fins al descobriment d'Amèrica:
L'EDAT MEDIEVAL.

Benvinguts a  la terra de trobadors, de castells i princeses, de cavalls i cavallers...

ENTREVISTA A LA PINTORA DELPHINE LABEDAN

El divendres 7 de febrer vam entrevistar a la Delphine Labedan, pintora d'origen francès que viu actualment a Catalunya (des del 2005). És professora de dibuix i de pintura a l'escola de Belles Arts de Salt (EMBA).

La Delphine va venir acompanyada d'una seva amiga, mestra i formadora d'educació plàstica, la Carme Garriga.

La Delphine, que es va mostrar molt propera als nens i nenes que la van entrevistar, va portar algunes mostres del seu treball, com podeu a les fotos d'aquí sota. Si voleu veure més creacions seves cliqueu sobre el seu nom i entreu al seu blog.

Moltes gràcies Delphine i Carme per la vostra atenció i predisposició.

UN TAST DE L'ENTREVISTA A ALBERT AULINES

1.- Per què ha canviat tant la Terra?

La Terra fa molts milers d'anys que existeix i no ha sigut sempre igual. Ara estem en una època que fa calor però hi ha hagut altres èpoques en que ha fet fred, és com les estacions de l'any, que van canviant, però amb una durada de temps molt més llarga. Aquests canvis de temperatura, els moviments sísmics, terratrèmols, volcans i els fenòmens meteorològics  fan que la Terra vagi canviant i ha fet que, a través de milions d'anys, es configuri el paisatge que tenim actualment. S'ha de tenir en compte que els canvis són constants, la forma de vida a la Terra i el paisatge no són fixes.

Nosaltres, que excavem cada dia, podem comprovar aquests canvis perquè dins el sòl hi queden registres, que poden estar a 1 m, a 10 m... Per exemple, si fem un forat a terra aquí a Girona i hi trobéssim ossos de ren, això voldria dir que molts anys enrere aquí hi feia molt fred perquè els rens viuen només en climes molt freds, com ara a la Sibèria.

2.- Com es formen els fòssils?

Els fòssils són restes d'organismes vius que han quedat petrificats, que han quedat dins d'una roca. Si aneu a la Catedral de Girona en podeu veure fàcilment ja que les pedres que van utilitzar per fer la Catedral tenen incrustat un fòssil anomenat Nummulit, típic de Girona.

Tots els éssers vius, nosaltres també, som potencials fòssils. Els éssers vius normalment quan ens morim ens desintegrem, ens tornem pols i tornem a la terra. Penseu que si no fos així amb la pila d'anys que fa que existeix la Terra, aquí no hi cabríem.

A vegades, però, passa un fet estrany i excepcional: un organisme viu es mort i queda enterrat ràpidament en unes condicions concretes, que no hi hagi oxigen, per exemple, com va passar al Parc de la Draga de Banyoles; aleshores, aquest organisme queda petrificat i es conserva. Això fa que nosaltres ara poguem saber quins animals vivien aquí a Girona fa molts milers d'anys enrere.

3.- Quin és el fòssil més gran que has trobat?

He trobat algun fòssil de rèptil. Jo no n'he trobat gaires de fòssils perquè em dedico més a investigar com vivien els humans. Quan parlem de fòssils generalment, parlem de fòssils d'animals que han existit fa milers d'anys, molt abans que hi haguessin homes a la Terra (per exemple, els dinosaures). Penseu una cosa, si comparem la vida a la Terra amb tot un any, l'home apareixeria el dia 31 de desembre, l'últim dia de l'any. Com que jo em dedico bàsicament a l'estudi dels humans, no trobo gaires fòssils, més aviat trobo restes humanes com ara eines, pedres,... que utilitzaven per viure. Per trobar fòssils has d'anar més endarrere en el temps.

4.- On podem trobar fòssils o altres restes prehistòriques? Com es sap on s'ha d'anar i a quina profunditat es troben?

La geologia té un ordre. Amb el pas del temps es van formant unes capes que van quedant soterrades en un ordre. Per exemple, quan vivien els dinosaures, aquests es morien i algun podia quedar enterrat en aquelles condicions especials que dèiem abans. Passa el temps i hi ha un terratrèmol, un volcà, un aiguat... i es van acumulant sediments, desapareixen els dinosaures i damunt s'hi van acumulant restes d'altres animals que han viscut més endavant. Normalment, els materials més profunds són més antics i els de damunt són més nous.

Per exemple, aquí a Girona no podem trobar fòssils de dinosaure perquè la capa geològica que els pertoca (el Juràssic) aquí s'ha perdut, amb el pas del temps ha desaparegut, s'ha desintegrat per la causa que sigui: meteorologia, terratrèmols... i, per tant, si hi eren, no n'ha quedat rastre.

5.- Quan trobes fòssils o altres restes, com ho fas per saber de quina època són i els anys que tenen?

Això està relacionat amb el que explicava abans de les capes: com més avall més antic, com més amunt més modern. Si fas un tall (també anomenat perfil) a la terra i trobes un os de peix barrejat amb argila, llims... voldrà dir que allà fa milers d'anys hi havia un llac. A l'interior de la terra tot encaixa. Hi ha diferents capes i a cadascuna li toca un període geològic concret, uns animals concrets, d'una antiguitat determinada. Així pots saber quants anys fa que vivia aquell animal que has trobat, depèn de a quina capa el trobes. Tot encaixa.

6.- Què en feu de les restes arqueològiques que trobeu a les excavacions?

Primer de tot excavem i quan excavem quines eines fem servir? generalment, eines molt fines: pinzells, tornavisos,... perquè les restes que trobem tenen molts anys i són molt delicades, febles, estan a punt de desintegrar-se. Un cop les hem extret, es porten a uns laboratoris on s'estudien amb detall, amb microscopis s'analitzen bé. L'objectiu és reconstruir el màxim possible el passat, saber de quina espècie d'animal és la resta, què menjava, com vivia... Tot això se sap gràcies als estudis en un laboratori. Finalment, es fa difusió del que s'ha descobert, es dóna a conèixer a les escoles, als mitjans de comunicació, a tot el món. L'objectiu final es saber com ha sigut la vida a la Terra al llarg de la seva història, per exemple com vivia l'home abans: si vivia en cabanes, si sabia fer foc, si sabia pintar la parets, si parlaven... 

HEM ENTREVISTAT L'ARQUEÒLEG GIRONÍ ALBERT AULINES

Aquest dimecres, 28 de novembre hem entrevistat  l'Albert Aulines, membre de l'Associació d'arqueòlegs de Girona, per a la nostra revista escolar EL DOLL.

Aquest curs, la nostra revista estarà dedicada a la prehistòria, un tema que treballarem tota l'escola. 

Vam fer l'entrevista 2 alumnes de cada classe de Primària. 

L'Albert Va portar unes pedres prehistòriques que tenien uns 300.000 anys d'antiguitat. Els homes d'aquella època les feien servir per tallar. Les seves explicacions sobre els fòssils, l'arqueologia i el tipus de vida que tenien els homes de la prehistòria, van ser molt interessants.

El 28 de novembre entrevistarem L'Albert Aulines

L'Albert Aulines (Olot 1977) és llicenciat en història per la UDG i en grau per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Va fer la tesi sobre els cingles de Sant Roc d'Amer al paleolític. És membre de l'Associació Arqueològica de Girona. Estudia el desenvolupament biològic i cultural de l'espècie humana a les comarques gironines. Ha publicat les seves investigacions en més de 30 articles en diferents mitjans de comunicació i ha fet tallers educatius i visites guiades a jaciments prehistòrics de Girona.

També ha estat el responsable de les excavacions del jaciment paleolític Balma de la Xemeneia (Amer) des del 2001 al 2004, i és autor d'un llibre dedicat a aquest jaciment.

Vindrà a l'escola el 28 de novembre.

L'Albert (el de l'esquerra de la foto) en una entrevista per la ràdio.

JA HI SOM DE NOU. BON CURS 2012-13!!

S'ha acabat l'estiu i ara toca treballar amb constància, respecte i amb la voluntat d'aprendre tot el que es pugui. Des de la comissió de la revista us desitgem un bon curs a tothom!

Aquest any treballarem "La Prehistòria" com a eix transversal. Trobareu més informació a l'apartat JORNADES CULTURALS.

Fins aviat!!

PER SANT JORDI ELS PARES ENS HAN EXPLICAT CONTES

Per celebrar el dia de Sant Jordi han vingut pares i mares a l'escola a explicar contes de diferents països a les classes dels seus fills/es. Ha estat una experiència molt interessant i divertida. Agraïm la col·laboració de les famílies participants i us animem a repetir-ho en una altra ocasió.

(A la foto, el pare de l´Alejo Miglio de 5è B, explicant històries de l´Argentina)

ENTREVISTEM AL SR. PONÇ FELIU

 

Biòleg i ex-regidor de medi ambient de l'Ajuntament de Girona. Ha escrit diversos llibres divulgatius de la fauna i flora de les comarques gironines i ha publicat nombrosos articles sobre medi ambient, viatges i esports a  diferents diaris. Li fem l'entrevista perquè ens resolgui alguns interrogants sobre la Mediterrània.

DIBUIX GUANYADOR PORTADA DOLL 2012

És un dibuix de Pablo Leal de 4t B. Felicitats!!
El tema és LA MEDITERÀNIA

EL DIA DE LA PAU

Hem celebrat el dia de la Pau i un dels actes que hem fet, ha estat sortir al pati i fer el símbol de la pau i les lletres "PAU" entre tots els alumnes de l'escola.
També hem cantat unes cançons que feien referència a aquesta diada i, uns dies abans , hem estat treballant aquest tema a les aules i hem ambientat els passadissos.

ENTREVISTAREM UN INVENTOR

Properament vindrà a l'escola el senyor Josep Argelaguet, inventor entre d'altres de la rodaflex i el tac-ganxo. També va crear l'empresa Girona Innovació S.L.

Penseu preguntes per fer-li i porteu-les a la propera reunió de la revista.